Problemes de "Aplicacions"
1. Quines són les avantatges de tenir un protocol amb poques operacions i moltes variables com el SNMP?
()
La principal avantatge
de tenir un protocol amb poques operacions i moltes variables és que té
un disseny molt simple, el que implica una fàcil implementació, amb
molta flexibilitat ja que pot utilitzar-se en qualsevol sistema
realitzant petits canvis, a més és fàcil d'actualitzar per afegir nova
funcionalitat.
Índex
2. S’utilitza BOOTP per a transferir la imatge del sistema operatiu als clients diskless?
(DanielMartín)
No, es sol utilitzar TFTP (com l'implementat a les pràctiques de Xarxes 2) per transferir la imatge.
Amb
BOOTP només determinem on trobar la imatge, després necessites un segon
pas que correspon a la transmissió de la imatge amb TFTP o un altre
protocol que ho permeti.
3. Quines són les fases de BOOTP?
()[15/01]
- - El client crea el missatge BOOTREQUEST
- - El client envia la petició
- - El servidor rep la petició i la procesa
- - El servidor crea la resposta
- - El servidor envia la resposta
- - El client processa la resposta
- - El client completa el process de "booteo"
4. A BOOTP com s’evita que 20 clients que s’engeguen simultàniament no collapsin la xarxa?
()[08/01]
Mitjançant timeouts aleatoris i retransmissions. De manera similar a TCP, es poden agafar valors de timeout aleatoris, aumentant-los exponencialment fins arribar a un màxim.
5. Quines són les diferències entre DHCP i BOOTP?
()
Ambos
protocolos se engloban dentro de los protocolos del servicio de
arranque y permiten a un host determinar su IP sin necesidad de
utilizar RARP. No obstante podríamos decir que DHCP es una evolución de BOOTP que aporta las siguientes mejoras:
- DHCP permite que un host posea una dirección IP de forma dínamica y rápida (para portatiles en movimiento)
- DHCP permite que un host adquiera toda la información que necesita en un solo mensaje.
- DHCP permite configuración automática. Esto es poder estrablezer a priori, que dirección IP tendrá un determinado host antes de conectarse.
- DHCP permite configuración dinámica. La dirección IP que se le ha asignado a un host es temporal y caduca.
6. Per què el client de BOOTP utilitza el port 68 en comptes d’un port habitual de client (>1024)?
(DavidSánchez) [26/12]
El client de BOOTP utilitza el port especificat per solucionar el possible conflicte de seguretat que es genera en la resposta de la petició de BOOT ja que aquesta es realitza en boradcast. Aquest conflicte es basa en que si la resposta s'enviés per un port (a l'atzar, el primer lliure,etc.) client habitual (> 1024) qualsevol que estigués escoltant aquell port en aquell moment i no hagués fet la petició de BOOT podria rebre el missatge no desitjat. Per això s'usa un port reservat. Que sigui el port 68 (pel client) i el 67 (pel servidor) es perque la IANA ho ha decidit així.
7. Es poden re-encaminar les peticions/respostes de RARP a través d’un router? i les de BOOTP? Justifica la teva resposta.
(DanielMartín)
El
RARP no es podria re-encaminar perquè no conté informació a nivell d'IP
per poder fer el re-encaminament. En el cas de BOOTP si que es podria
re-encaminar usant UDP.
8.
Quin servei i protocol s’utilitza per a trobar el nom de domini
associat a una adreça IP enformat dotted quad? Implica l’existència de
la relació inversa que es podrà resoldre aquesta petició?
()[15/01]
Dotted quad es la forma
que s'utilitza normalment per a representar una direccion IP. Conjunt
format per 4 numeros separats per punt que formen una direccio de
internet.
El DNS es
l'encarregat de trobar la Ip en format dotted quad a traves d'un domini
donat com per exemple uab.es. A la inversa no es pot trobar el nom
assosiat a una IP perque una IP pot estar associada a diferents noms.
9. Quants (i quins) tipus de missatge té el DNS? Fes una petita descripció de cadascun d’ells.
()[08/01]
El missatges venen determinats per un primer paràmetre anomenat QR i que determina si corresponen a una pregunta o una resposta, l'OPCODE que pot ser:
- 0 Standard Queries
- 1 Inverse Queries
- 2 Server Status Request
- 3 hasta 15 Reservado
Els dos utilitzats son:
Standard queries
En aquest missatges s'especifica un nom de domini, un tipus de consulta, la classe de consulta i el tipus de resolució (iterativa o recursiva). S'obtenen les adreçes desitjades o un codi d'error.
Inverse queries (Opcional)
En aquestes peticions es demana informació d'un nom de domini mitjançant l'adreça del host.
Els servidor de domini no les han d'implementar obligatòriament però com a mínim han de retornar un missatge d'error.
Exemple de petició i resposta a una inverse query:
Header
OPCODE=IQUERY, ID=997
Question
empty
Answer
anyname A IN 212.85.34.50
Authority
empty
Additional
empty
Header
OPCODE=RESPONSE, ID=997
Question
QTYPE=A, QCLASS=IN, QNAME=ALFA.BARRAPUNTO.COM
Answer
ALFA.BARRAPUNTO.COM A IN 212.85.34.50
Authority
empty
Additional
empty
Correcció: No es va entendre la qüestió i per això no es va enfocar correctament, la resposta hauria d'haver estat que només hi ha un format pels missatges, com es veu en l'exemple aportat. Només canvia el contingut dels diferents camps
10. Quin format s’utilitza per a representar els noms de domini, big-endian o little-endian? Justifica aquest format per la seva utilització i comenta quins ventatges o inconvenients tindria avui en dia haver triat el contrari.
El formato que se utiliza para representar los nombres de dominio es el little-endian. Esto significa que se leería como:
11. Quines diferències hi ha entre la resolució de dominis iterativa i recursiva? Quina és més eficient?
()
La diferència entre la
resolució de dominis iterativa i la recursiva es que a la iterativa si
el servidor no pot resoldre el nom contesta al client dient-li amb quin
servidor ha de contactar per resoldre el nom, mentre que a la recursiva
es el propi servidor que no pot resoldre el nom el que fa la petició al
següent servidor i contestará al client quan rebi la resposta del segon
servidor. En resum, la diferència es que amb la iteratica el client
haurá de contactar amb dieferents servidors i a la recursiva no, és a
dir, que a la iterativa el client haurà d'enviar i rebre 1 missatge per
servidor, gran càrrega de "treball", mentre que a la recursiva només
enviarà i rebrà 1 missatge, càrrega de "treball" repartida entre a
parts iguals entre client i servidors.
Índex
12.
Per a què s’utilitza RTP? Podria servir per a portar les dades de
producció energètica de la planta solar de la UAB (plaça Cívica) a una
sèrie de plafons electrònics?
(DavidSánchez) [26/12]
RTP s'utilitza per a la trasmissió de la informació a temps real (audio/video en videoconerència, ús en llocs on la velocitat és d'alta importancia con una planta nuclear).
Si en la planta solar es vulgués primar la seguretat el RTP seria idoni, ja que RTP treballa sobre UDP que és més ràpid perquè no té tots els mecanismes que fan falta per igualar els que té el TCP en qüestió de integritat i seguretat.
13.
Quina és la utilitat dels números de seqüència i de les marques de
temps (time stamps) en els missatges de RTP? Existeix el problema de
números de seqüència repetits per wrapping del contador?
()[15/01]
Real-Time Transport Protocol (RTP) es el protocol encarregat de fer retransmisions en temps real per internet sense que afectin perdues de paquets, duplicacions, canvis d'ordre etc... Els números de seqüència soluciona el problema d'arribada de datagrames fora d'ordre. A més a més aquest protocol incorpora marques de temps , els anomenats time stamps, per a que els endarreriments no previsibles no afecti a la reproducció.
14.
Per què no s’hauria d’utilitzar les connexions remotes amb el protocol
de telnet en una xarxa pública? Quines alternatives coneixes i com
milloren les mancances de telnet?
(DanielMartín)
Porque
estas conexiones no son nada seguras, ya que simplemente con un sniffer
en la red se podria capturar cualquier contraseña para acceder.
Por
tanto se recomienda SSH donde todo el contenido es encriptado
incluyendo las contraseñas. Existen muchos programas que lo
implementan, incluidos el putty y uno que usa su mismo nombre y nos
permite ademas la transmision de archivos.
index
15. Comenta les diferències entre els protocols FTP i TFTP (a nivell de datagrames, connexió, autenticació, thoughput, funcionalitat, etc.).
TFTP(Trivial File Transfer Protocol) es un protocolo sencillo para la transferencia de ficheros. Está implementado sobre UDP y usa el puerto 69 para iniciar la comunicación. Es un protocolo muy inseguro y es por ello que solo se suele usar para enviar ficheros entre máquinas de la misma red local.
FTP (File Transfer Protocol) es un protocolo más complejo que el TFTP, que ya permite listar directorios y tener control de usuarios. Utiliza el puerto 21.
16.
Explica el funcionament dels dos modes de transferència del protocol
FTP. Quan és millor utilitzar cadascun? Quins problemes tenen quan
s’utilitzen darrera de routers que fan NAPT?
()
Hi ha dos modes de transferencia del protocol FTP:
ACTIU : El client obté un port local i crea el procés de transferència que espera per aquest port. A través de la connexió de control li comunica el port al servidor, que creará una connexió FTP des del seu port 20 fins a aquest port del client.
PASSIU : El servidor obté un port local i crea el procés de transferència que espera per aquest port. A través de la connexió de control li comunica el port al client, que creará una connexió FTP des d'un dels seus ports (al·leatori) fins a aquest port del servidor.
El
mode Actiu té l'inconvenient de que si el client fa servir un firewall
la major part de les vegades es bloquejarà el port creat pel client i
el servidor no podrà realitzar la connexió. En canvi amb el mode Passiu
es sempre el client qui realitza la connexió a un port del servidor i
no tindrem el problema del firewall al client. Pero això pot complicar
la configuració del firewall al servidor, que es pot solucionar
limitant el rang de ports sense privilegis oferts per a connexions
passives.
Índex
17.
Com és possible que rebem missatges de correu electrònic amb moltes
capçaleres si el protocol SMTP només té dues comandes per afegir
capçaleres (MAIL FROM: i RCPT TO:)?
(DavidSánchez) [26/12]
Perquè a nivell d'aplicació, amb la comanda DATA, es poden posar les capçaleres que es creguin oportunes.
18.
El protocol original de SMTP descrit al RFC 821 és molt limitat. Què és
necessari afegir per a poder enviar molts fitxers en un únic missatge
de correu electrònic?
()[08/01]
Ha de tenir suport MIME amb multipart messages i també seria recomanable també que disposes de Command Pipelining, per poder executar diferents comandes en una mateixa connexió TCP (ESMTP, Extended SMTP).
19. Com pot ser que un missatge hagi estat rebut per l’usuari u@d quan aquesta adreça no està en les capçaleres to: ni cc:?
()
Un missatge pot haber
estat rebut per l'usuari u@d quan aquesta adreça no està en les
capçaleres to: ni cc: si aquesta adreça està a la capçalera bcc: (blind
carbon copy -copia de carbó oculta-). Aquesta capçalera és utilitzada
quan es vol enviar un missatge a diferents destinataris però no volem
que la resta de destinataris vegin que també s'ha enviat a les
direccions contenides a la capçalera bcc:.
Índex
20.
Pot enviar-se la seqüència de caràcters <CRLF>.<CRLF>, que
delimita el final de la comanda DATA, en el mig d’un missatge en SMTP?
21. Justifica que a POP i a IMAP sigui necessari un mecanisme d’autenticació pel seu funcionament mentres que a SMTP no.
()[08/01]
Perquè SMTP només serveix per enviar correus, no per consultar un base de dades amb els correus rebuts per una persona. Tot i així, la principal raó es que quan es va dissenyar el protocol no eren necessaris aquests mètodes, i la posterior implantació massiva en els servidor ha dificultat en gran mesura l'ampliació o utilització d'altres protocols.
A la versió mes utilitzada de SNMP només es poden fer comprovacions per tal que al servidor només accedeixin uns hosts o els FROM siguin d'uns domini determinats.
22. És possible que enviant un missatge per SMTP a l’usuari u@d (només capçalera to:) acabi arribant a una altra bústia u’@d’?
()[15/01]
No, aixó es imposible , perque el nom u, no pot contindre caracters especials com ’, per tant aquesta bustia no pot existir.
Índex
23.
Per què els navegadors mostren bé les imatges que els ofereixen els
servidors de HTTP (per exemple descodificar utilitzant JPEG en comptes
de PNG)? Com creus que determinen el tipus, per la extensió del recurs
en el URI?
(DanielMartín)
El
tipus MIME determina que tipo de archivo es el que se esta recibiendo y
con que tipo de programa el ordenador debe tratarlo. Esto mismo nos
sirve cuando recibimos algun archivo php o htm. El ordenador los trata
de forma distinta.
(DavidSánchez) [/12]
24. Per a què pot servir el “cos” (body) de les peticions en HTTP?
index
26.
Fins a quin punt creus que estan lligats els protocols de servei vistos
en aquest tema a disposar per sota de la pila de protocols de TCP/IP?
Seria possible utilitzat IPX/SPX, per exemple, i mantenir tots els
nivells de funcionalitat dels rotocols?
()
Dependiendo
del protocolo si que se podría, y como ejemplo positivo tendríamos el
DHCP. Por otro lado, en los protocolos que usasen puertos TCP
específicos, como por ejemplo el FTP, encontraríamos que no se podría.
index