Problema 1

Imagineu que heu entrenat un colom missatger per volar amb un llapis disc USB de 512 Mbytes lligat a una pota, a una velocitat de 36 Km/h. Fins a quina distància la taxa de transmissió de dades en bits per segon (bps) del colom és millor que la d’una línia ADSL a 256 Kbps (256000 bits per segon)?
(Correcció DanielMartín)
Resposta:
512Mbytes = 512.000Kbytes = 4.096.000 bits
256 Kbits/s = 256.000 bits/s
4.096.000 bits x (1s / 256.000 bits) x (1h/3.600 s) x (36 Km / 1h) = 160 Km

Fins a 160 Km de distancia el colom es mes rapid que l'ADSL a 256 Kbps
(fet a classe, / DanielMartín)
()

Problema 2

Es cert que el primer commutador telefònic automàtic el va inventar l’amo d’una funerària?

Resposta: Sí, es cert. L'inventor del sistema va ser Almon Strowger (1839 – Maig 26, 1902). Resident a Kansas City (Misouri) era conegut com a enterrador o ocasionalment com a director de cerimonies en funerals. Va obtenir la patent del commutador telefònic automàtic l'any 1891. Font d'informacio: Wikipedia (www.wikipedia.com)

(DanielMartín)
Existeix una versió no oficial en la qual es diu que Strowner era l'enterrador ofical del poble però l'arribada d'un altre enterrador que es veia amb la telefonista del poble va fer que l'altre tinguès un tracte de favor i a Strowner no se li derivès cap trucada. Llavors va inventar el switch automàtic perquè no hi haguès favoritismes.
Font: http://www.telephonetribute.com/switches.html
(/ DanielMartín)

()

Problema 4

Estrictament parlant, què són els ports d’aplicació o ports de protocol que s’utilitzen al model TCP/IP com a adreces internes als ordinadors dels extrems, altrament dites punts d’accés al servei (SAP)?

Resposta: Un puerto de red es una interfaz para comunicarse con un programa a través de una red. Los puertos de red suelen ser numerados con un número de 16 bits y una cierta implementacion de protocolo de transmision de red (como TCP o UDP) asigna alguno de esos números de puerto a la informacion que envia; la implementacion del protocolo en el destino utilizará ese número para decidir a que programa entregar los datos recibidos.

En TCP y UDP la combinacion de un número de puerto y una direecion de red (número IP) suele llamarse socket.

El concepto de socket viene definido por:

Font d'informació: Wikipedia (www.wikipedia.com)
(DanielMartín)
Existen 3 tipos de puertos:


Un caso curioso es el puerto 8080 usado frecuentemente por los PROXY. Debería ser un well-known, pero sin embargo es mayor que 1024. Esto es así porque realmente no es un puerto well-known, sino un puerto registrado. En la lista de la propia IANA sale como:

Se trata de un puerto registrado como alternativa al puerto 80.
(Fuente: http://www.iana.org , http://www.iana.org/assignments/port-numbers y http://www.seifried.org/security/ports/8000/8080.html )
(/ DanielMartín)

()

Problema 7

En un model de capes o arquitectura de protocols, definiu i relacioneu els conceptes de protocol, interfície i servei.

Resposta:

Relació: Dues capes de nivell N, utilitzant els serveis de nivell N-1 i mitjançant el protocol de nivell N, construeixen un servei per a la capa N+1. La capa N+1 accedeix a aquest servei a través de la interficie entre N i N+1.

()

Problema 3

En Cheney des de Washington vol parlar amb en Karzai a Kabul per arreglar uns negocis comuns amb un oleoducte. Ni el primer parla afganès ni el segon anglès. Per sort a Washington troben un traductor anglès-urdu i a Kabul un traductor urdu-afganès que els faran la traducció. Així mateix, després del bombardejar els talibans, no troben cap línia de comunicació que funcioni, només una antiga línia de telègraf, en codi Morse tradicional, operada per dos col·legues, veterans de la segona guerra mundial, un a Washington i l’altre a Kabul. Descriviu l’arquitectura de protocols associada a aquesta comunicació, deixant ben clars els protocols, les interfícies i els serveis.

Resposta:

Sistema de Washington:

Sistema de Kabul:

()

Problema 9

En un model de capes o arquitectura de protocols, què s'entén per PDU? Feu un diagrama mostrant el camí que segueix i les transformacions que pateix una PDU intercanviada entre una capa emissora i una receptora.

Resposta:

Les PDU, Protocol Data Units, són blocs d'informació de control del protocol de la capa que s'afegeixen al paquet que li ha arribat en forma de capçalera.

Dades

PDU

Dades

Paquet

PDU

Dades

Dades

(DavidSánchez)

Problema 6

Localitzeu les adreces web dels principals organismes d’estandardització i descriviu la manera d’obtenir els seus estàndards sobre xarxes.

Resposta:

* Estàndards de facto

* Estàndards de jure

* Anti-estàndards: M$

Font d'informació: * Wikipedia: http://www.wikipedia.org

Problema 5

()

La meva línia ADSL en teoria em permet rebre dades a 256 Kbps. Quan descarrego un fitxer al meu ordinador amb l’aplicació FTP (File Transfer Protocol) em surt una finestra amb la velocitat a la qual estic rebent dades i mai (ni a les 6 del matí, quan tothom dorm) no aconsegueixo superar els 210 Kbps (26,3 Kbytes per segon). Sé positivament que el meu proveïdor de serveis d’internet ISP és honest i realment la línia és de 256 Kbps. Quina explicació, relacionada amb les arquitectures de protocols i la comunicació que s’estableix al seu través, podeu donar a aquesta qüestió?

Quan dos sistemes es comuniquen ho fan a nivell de capa i per fer-ho han de parlar en el mateix "llenguatge". Suposem que estem a una arquitectura de protocol de 3 capes. Quan la capa d'aplicació envia les dades cap a un altre sistema abans d'arribar al medi fisic (cable) haurà de passar per les capes de transport i xarxa on seran tractades per tal que a l'altra punta el sistema receptor, que utilitza el mateix model de capes i de protocols, pugui interpretar el que li arriba. Quan les dades arriben a la capa de transport se'ls hi afegeix una capçalera de transport que té els següents camps:

A continuació les dades, anomenades ara PDU de transport, baixen cap a la capa de xarxa on se li afegirá una altra capçalera, amb els següents camps:

Bé, ara tenim el paquet muntat i l'enviem. L'ordinador de destí fará el procés a la inversa, es a dir, el paquet pujará a través de la capa de xarxa i transport fins arribar a la d'aplicació. L'explicació de perqué no arribem a la máxima velocitat de transferència anunciada ve donada pel funcionament de capes i protocols. Si miressim exclusivament els bits que ens arriben amb cada paquet segur que arribaríem a la máxima velocitat peró com que hem de treure les capçaleres de cada capa (que ocupen una quantitat X de bits) els bits de dades que tenim al final es més petit que el tamany del paquet en bits que ha viatjat per la xarxa i aquesta quantitat es la que ens mostra l'aplicació FTP.

(DanielMartín, ampliacio)
En aquest cas, el profit de la capacitat es 210 / 256 x 100 = 82% de l'ample de banda. Aixi tenim una pèrdua del 18% de la capacitat.

Cal introduir tambe dos conceptes de la transmissio de dates per xarxa:

Mides típiques Ethernet:

(/ DanielMartín, ampliació)

(DavidSánchez)

Problema 2.3 (Stallings)

Usando los modelos de capas de la figura 2.13 (del llibre de William Stallings), describa el procedimiento de pedir y enviar una pizza, indicando las interacciones a cada nivel.

Invitados

linea telefónica

Cocinero

Organizador

linea telefónica

Telefonista

Teléfono

linea telefónica

Teléfono

invitados

carretera

cocinero

organizador

carretera

telefonista

furgoneta reparto

carretera

furgoneta reparto

invitados < - - - - - - - - - > organizador





organizador < - - - - - - - - - - - - > teléfono





teléfono < - - - - - - - - - - - - > telefonista





telefonista < - - - - - - - - - - - - > cociniero



cocinero < - - - - - - - - - - - - - - > telefonista





telefonista < - - - - - - - - - - - - - - - - - > furgoneta reparto





furgoneta reparto < - - - - - - - - - - - - - - - > organizador





organizador < - - - - - - - - - - - - - - - - - - > invitados




(Modificación de formato, idiomas y ortografía: DanielMartín /) (DavidSánchez)()()()()()

Problema de proposta Tema 1

Discutiu si es necessaria o no una capa de xarxa (capa 3 OSI) en una xarxa de difusió

Problema d'examen

()

El següent esquema mostra el conjunt de protocols que s’executen entre el meu ordinador personal i el meu Proveïdor de Serveis d’Internet (ISP), en allò que es coneix normalment com a “connexió ADSL”. El Sureconnect 9003 és un router, aparell que té com a missió interconnectar xarxes de diferent tipus. En aquest cas interconnecta una xarxa Ethernet dins de casa meva i una ATM a l’exterior.

Apuja una nova adjunció «fotoex.jpg»

1. Cada protocol pertany a una determinada capa (layer), ja sigui física (physical), d’enllaç de dades (datalink) o de xarxa (network). ¿D’on provenen aquests noms de les capes? A la capa que l’esquema anomena de xarxa, ¿quin nom més apropiat li posarieu? ¿Per què?

Cada capa es recolza en la inmediatament inferior i al mateix temps ofereix servei a la capa superior. El disseny de les capes es basa en agrupar funcions similars pero sense tenir un nombre molt gran per tal de no saturar el processament de les dades.

Aquest model no s'implementa a la realitat degut a la seva complexitat. Per aixó s'utilitza per parlar de xarxes a nivell teóric, com un model ideal. A més, la sensació d'aquest model es que ha estat intentat imposar desde les altes esferes de la política, i clar, com qualsevol imposició s'ha trobat amb un rebuig de plé.

Font: Examen Xarxes de Computadors I (juliol 2004)

Problema 8

Quines capes de la pila de protocols TCP/IP i del model OSI se n'ocupen d'aquests aspectes de la gestió de comunicacions a través d'una xarxa?

a) Dividir en trames el flux de bits transmesos

Nota: Hi ha vàries capes que divideixen les dades de la capa superior en paquets més petits, però només en el cas d'accés a xarxa parlem de trames.

b) Determinar la ruta que s'utilitzarà a través de les subxarxes

Nota:Aquest problema de la llista correspon a l'examen de febrer de 2005 de l'assignatura i a l'enunciat publicat a la web li mancaven dos apartats per completar-lo

()

Problema Proposat del Grup 4

Defineix què és i com funciona l'ADSL.

ADSL son las siglas de Asymmetric Digital Subscriber Line (Línea de Abonado Digital Asimétrica). Consiste en una línea digital de alta velocidad apoyada en el par trenzado de cobre que lleva la línea telefónica convencional o línea de abonado. Se trata de una tecnología de acceso a Internet de banda ancha, lo que implica capacidad para transmitir más datos, lo que a su vez se traduce en mayor velocidad. Esto se consigue mediante la utilización de una banda de frecuencias más alta que la utilizada en el teléfono convencional (300-3400 Hz) por lo que, para disponer de ADSL, es necesaria la instalación de un filtro (llamado splitter o discriminador) que se encarga de separar la señal telefónica convencional de la que usaremos para conectarnos con ADSL. Esta línea se denomina asimétrica debido a que la velocidad de bajada y de subida de datos (entendiéndose por bajada la llegada de datos al usuario, y subida el envío de datos del usuario hacia la Red) no coinciden ya que, comúnmente, la velocidad de bajada es mayor que la de subida.

Al igual que ocurre con los módems tradicionales, los módems ADSL se encargan de realizar una transformación de la señal para que pueda ser transmitida sobre las líneas telefónicas convencionales. Para ADSL existen dos sistemas de modulación que son rivales entre sí, hasta tal punto de haber creado grupos de partidarios a favor de una u otra alternativa. Estos sistemas de modulación son CAP (Carrierless Amplitude/Phase) y DMT (Discrete MultiTone). Los sistemas DMT toman el ancho de banda disponible de la línea y lo dividen en múltiples subcanales de 4 kHz. Después, tras analizar las características del medio de transmisión, distribuyen los datos sobre estos subcanales de la forma apropiada para optimizar las prestaciones. En la figura inferior se puede ver cuál sería el espectro de la señal de un sistema ADSL basado en la técnica de modulación DMT. En teoría, para una línea en particular y una velocidad de transmisión dada, un sistema CAP o QAM monoportadora puede diseñarse para alcanzar las mismas prestaciones que un sistema DMT multiportadora. Pero en realidad, debido a la gran varianza que presentan las líneas y a que las velocidades oscilan entre los 64 kbit/s y los 8 Mbit/s, un sistema monoportadora no alcanza las prestaciones óptimas para el rango de líneas y velocidades que maneja ADSL. Además, otra ventaja del sistema DMT es una mejor adaptación frente a condiciones de línea cambiantes, de tal forma que el sistema realiza una monitorización continua y cambia los datos de un subcanal a otro cuando detecta un aumento en el nivel de ruido.

adsl1

(DavidSánchez)

Problema Proposat Tema 1 - Grup 20


Quines són les principals diferències entre la capa d’internet i la de transport en TCP/IP?

(DanielMartín)

Problema Proposat Tema 1 - Grup 27


¿Qué es la conmutación de paquetes? ¿Por qué se utiliza en el protocolo TCP/IP?

Consiste en dividir los datos en trozos de aprox 1000 bytes (paquetes o tramas) y enviarlos.

Cada paquete es transmitido individualmente y éste puede seguir diferentes rutas hacia su destino. Una vez que los paquetes llegan a su destino, los paquetes son otra vez re-ensamblados.

Mientras que la conmutación de circuitos asigna un canal único para cada sesión, en los sistemas de conmutación de paquetes el canal es compartido por muchos usuarios simúltaneamente. La mayoría de los protocolos de WAN tales como TCP/IP, X.25, Frame Relay, ATM, son basados en conmutación de paquetes.

La conmutación de paquetes es más eficiente y robusto para datos que pueden ser enviados con retardo en la transmisión (no en tiempo real), tales como el correo electrónico, paginas web, archivos, etc.

En el caso de aplicaciones como voz, video o audio la conmutación de paquetes no es muy recomendable a menos que se garantize un ancho de banda adecuado para enviar la información. Pero el canal que se establece no garantiza esto, debido a que puede existir tráfico y nodos caídos durante el recorrido de los paquetes. Estos son factores que ocasionen que los paquetes tomen rutas distintas para llegar a su destino. Por eso se dice que la ruta que toman los paquetes es "probabilística", mientras que en la conmutación de circuitos, esta ruta es "determinística".


En general puede decirse que ambas técnicas de conmutación pueden emplearse bajos los siguientes criterios:




Se utiliza porque así conseguimos mas eficacia a costes reducidos. Conmutando paquetes podemos conectar muchos ordenadores compartiendo pocas conexiones y aún así tener resistencia a caídas haciendo un cambio de ruta. Además, los datos típicos de TCP/IP no son constantes, son ráfagas variables de datos y no en tiempo real, por lo que es mas eficaz este método que la conmutación de circuitos.

(Fuente: http://www.eveliux.com/telecom/cpswitching.html )
(/DanielMartín)