Problema 1 ()
Problema 2 ()
Problema 3 ()
Problema 4 ()
Problema 5 ()
Problema 6 ()
Problema 7 ()
Problema 8 ()
Problema 9 ()
Problema 10 ()
Problema 11 ()
Problema 12 ()
Problema 13 ()
Problema 14 ()
Problema 15 ()
1. Dibuixa la percepció d’una internet des del punt de vista del nivell de xarxa física, del nivell d’internet i del nivell de transport.
Aportación: Dibujos de
Nivel de red fisica:
2. Imagina que tenim 10 xarxes diferents i un únic router. Podrem crear una internet on puguin participar tots els hosts de totes les xarxes? En cas afirmatiu comenta els requisits del router. En cas negatiu explica els motius.
[No. Normalmente para enviar un paquete de una red a una otra este paquete pasa por más que un enrutador y se aplican algoritmos de enrutamiento para encontrar el camino más rapido. Hasta ahora (Tannenbaum, Redes de computadores, 2003) los enrutadores todavia no son capaces manejar multidifusion. Para simular multidifusion se usa Mbone - una red dorsal de multidifusión. Por ejemplo un concentrador puede tener 10 puertos de entrada para conectar redes. Pero está en la capa fisica mientras los enrutadores estan en la capa de red.]
Correción: Es posible crear una internet como está describido. Los requisitos para el enrutador son:
El enrutador necesita diez direcciones físicas diferentes y cada dirección tiene que ser independiente. Si todas las redes serían del mismo tipo una dirección física sería suficiente.
Se necesitan diez interfaces de redes.
Cada red ha de tener IP.
3. Si només tenim una xarxa física (p.e una xarxa Ethernet) i cap router, podrem crear una internet? Per què?
En principi no podrem crear una internet. Una internet fa referència als mecanismes per interconnectar xarxes en general, lo que s’anomena internetworking. Si agafem l’exemple i suposem que només tenim una Ethernet, només treballariem sobre les dues primeres capes del model OSI (capa física i capa d’enllaç). En el moment en que una màquina vulgui enviar algun paquet, ho fara mitjançant broadcast. Els paquets que han estat enviats arribaran a totes les estacions de la mateixa xarxa, i aquestes seran les que han de reconèixer si el paquet va dirigit a elles i aceptar-los. Només ens podrem comunicar amb els hosts de la mateixa xarxa.
Però amb aquest funcionament no podrem interconnectar aquesta xarxa amb altres xarxes diferents. Per a poder interconnectar la nostra xarxa amb altres xarxes necesitariem un element (router) que pugui estar en les dues xarxes alhora i que les pugui interconnectar (nivell de xarxa).
Aportació:
Si que es podria fer. Per formar part d'una internet cal tenir el protocol TCP/IP. Si una sola màquina te aquest protocol, llavors aquesta màquina ja és per si mateixa una xarxa. Per tant, si tots els ordinadors tenen el protocol TCP/IP, es possible tenir una internet dins de l'Ethernet. Es considera internet tota connexió entre dues màquines amb ús del protocol TCP/IP.
4. Seria possible disposar d’una xarxa de comunicació global sense la capa de transport? Justifica la teva resposta, exposant els motius i/o limitacions.
Donades les funcionalitats que aporta la capa de transport, es fa díficil pensar en una xarxa de comunicació global sense aquesta capa.
La capa de transport estableix les operacions d’extrem a extrem, és a dir, de un host final a un altre host final, asegurant la integritat dels segments que son enviats mitjançant el control de fluxe. Aquesta funcionalitat evita la pèrdua de dades en la comunicació. La capa de transport també proporciona confirmació dels segments transmessos, retransmissió en cas que sigui necesaria, números de sequencia per a poder dividir les dades a enviar, control i mecanismes per evitar la congestió.
Si parlem d’una xarxa de comunicació global, considero que aquests mecanismes de fiabilitat en la entrega e integritat de les dades es fan imprescindibles per al bon funcionament de la xarxa i per obtenir un servei satisfactori.
Aportació:
Sí que es podria. Tindríem una Internet incomplerta perquè no disposaríem del protocol TCP de la capa de transport. Però tot i això, la xarxa de comuncicació és possible, encara que sense fiabilitat (no sabrem si ens arriben els datagrames). Per aquest motiu podem fer ús de la capa d´aplicació i controlar nosaltres mateixos la fiablitat mitjançant programes que s´estiguin comunicant.
5. Sovint es refereix com a model de “rellotge de sorra (hourglass)” la disposició de protocols en una arquitectura TCP/IP. Sabries dir per què? Pista: IP estaria en el punt més estret del rellotge.
Se dice que el protocolo IP tiene forma de "reloj de arena" porque para una variedad amplia de usos y de protocolos end-to-end (de la capa-superior) es apoyada por un solo estrecho, el protocolo IP, que después da soporte a una amplia de red de protocolos de las capas inferiores.
La flexibilidad de Internet en acomodar nuevas tecnologías de transmisión y nuevos usos, y su capacidad de servir como plataforma de punto de convergencia para los datos, telefonía, TV y otros medios, dependen de este diseño de "reloj de arena".
[20/03]
Aportació:
El coll
d'ampolla on solament hi ha el nivell IP és positiu ja que implica un
mitjà d'estandarització, es a dir, tots els routers l'ha de tenir.
6. A més dels motius exposats a classe per justificar el creixement espectacular d’Internet, un fet va ser també decisiu: el neixement de la World Wide Web (Tim Berners-Lee, 1992). Per què penses que aquest fet va ser important per Internet.
Con el crecimiento de internet, en los 80'sy a principios de los 90's, se estuvieron buscando maneras de organizar los datos distribuidos, pero todos los proyectos se quedaban cortos para manejar todos los tipos de datos, etc. Uno de los sistemas mas prometedores de aquella época era el hipertexto. En 1989 Tim Berners-Lee fue el primero en desenvolupar el concepto de hipertexto basado en la red. Más tarde se aseguró de que su tecnología se propagara haciendo de uso público su implementación.
Una de las razones por las que la WWW ha contrubuido al crecimiento de Internet es por sus implicaciones sociales. Porque la WWW esta pensada para que la gente, dispersada por el mundo en el tiempo y el espacio, puedan intercambiar y desenvolupar cualquier tipo de ideas.
"The WorldWideWeb (WWW) project aims to allow links to be made to any information anywhere. [...] The WWW project was started to allow high energy physicists to share data, news, and documentation. We are very interested in spreading the web to other areas, and having gateway servers for other data. Collaborators welcome!" —from Tim Berners-Lee's first message
7. Quins
avantatges veus en localitzar la “intel.ligència” de la xarxa en els
extrems (com fa TCP/IP), en compte de en els elements intermitjos (com
fa X.25)?
Situar l'intel·ligéncia de la xarxa als extrems fa que els elements intermitjos siguin molt mes simples, i això causa que es redueixi el seu preu (1) i que pugui operar a velocitats mes elevades
(2). A més, com que les xarxes d'avui dia son prou fiables quasi no hi
ha corrupció de dades amb el que les trames a reenviar per tota la
xarxa son baixes.
8. Quines són les principals diferències entre la capa d’internet i la de transport en TCP/IP?
Desde la capa d'aplicació
fins a transport (inclosa) totes les capes transporten dades d'extrem a
extrem, es a dir, les dades que s'envien son exactament igual que les
que es reben a l'altre extrem (excepte uns detalls de transport).
Però
es a partir de la capa d'internet cap avall quan les dades van canvian
a cada node que es travesa. Això es així perqué les dades inclouen el
següent node, el node remitent i dades específiques de cada xarxa
física que es travessa. Les xarxes frame-relay no transmeten la mateixa
informació a nivell de xarxa que les X-25, per el que les trames han de
canviar.
Específicament
de la capa internet trobem que per encaminar les dades hem de posa
l'adreça del següent node com destinatari i la adreça actual com a
remitent per encaminar el tràfic, i aixó ja fa variar les trames a cada
node. Pero a mes hi ha les dades de salts (hoops), control de tràfic i
de mes.
A
mes, de cara als nodes intermitjos els routers no han d'implementar mes
enllà de la capa d'internet, amb el que no tenen capa de transport.
|
característiques |
IP |
TCP/UDP |
|
adreçament |
si |
no |
|
enrutamentament |
si |
no |
NOTA: Aquest punt es el que ha explicat en Dani:
|
en IP |
transport |
|
commutador a commutador |
extrem a extrem |
9. Quins efectes tindria fer una interconnexió de xarxes a nivell de aplicació? I de transport?
A nivell d'aplicació el que busquem es la connexió de 2 programes entre màquines diferents, preocupant-nos només de la forma d'entendres entre sí. (Exemple: mails).
A nivell de transport
afectarà a l'encaminament que hem de portar a terme per la connexió
d'aquests. I com abans, establint els protocols adecuats per fer-ho de
forma segura.
Índex
10. Com definiries exactament “d’extrem a extrem” en el contexte de la interconnexió de xarxes?
En el contexte de la
interconexió de xarxes, la connexió entre dos extrems pot passar per
diferents tipus de xarxes de diferents naturaleses, que des d'el punt
de vista de la capa d'internet i sota un protcol estandard que estigui
implementat en totes aquestes xarxes, no es visible. Per tant, els
extrems crean connexions en les que es pot passar per diferents xarxes,
i el concepte d'extrem a extrem es veu com quelcom abstracte i que no
importa per quines xarxes passi ni com s'interconectin.
Índex
[07/03]
11. Existeix un
límit d’utilització d’adreces globals / físiques. Al marge del model
conceptual, podriem utilitzar adreces físiques a la capa d’aplicació en
una internet de xarxes homogènies? I de xarxes heterogènies?
Per el que he llegit en
pàgines web, no hem queda gaire clar si es poden utilitzar direccions
físiques en les xarxes heterogenies. El que si que puc asegura que
aquest tipus de xarxes usen direccions IP que fan que aquestes xarxes
heterogenies ofereixin un conjunt de serveis homogenis.Generen un rang
de direccions ampli cosa que les direccions MAC el rang que genera es
més limitat.
Per tant
utilitzessim xarxes homogenies en internet fariem que el rang de
direccions fos menys ampli y per tant podriem usar direccions físiques.
Pel contrari, com que en internet s'utilitzen xarxes físiques diferntes
entre si (heterogenies) per conectar-les entre si utilitzem direccions
IP, que en un principi son poc fiables pero tenen un rang de
direccionament molt mes ampli, es a dir, es poden direccionar moltes
més màquines.
A la
classe de problemes vam arribar a la conclusió que es podria tenint en
compte moltes consideracions. S'haurien de canviar els router per
enroutar amb direccions MAC, cada MAC hairem de saber on estar en cada
moment... Seria una internet molt extraña. Però si fessim tot això
violariem la definició de internet ja que es considera internet tota
connexió entre dues màquines amb ús del protocol TCP/IP. Per tant NO.
Índex
[07/03]
12. Suposa que
tenim una xarxa Ethernet commutada amb una topografia molt complexa,
amb diversos nivells de commutadors (switches) i molts concentradors
(hubs). Quines consideracions s’haurien de fer a l’hora de dissenyar una internet que utilitzi aquesta xarxa?
Els concentradors són els
que creen la xarxa fent que diferents usuaris es comuniquin mitjançant
el tràfic de paquets de tots els connectats entre tots els connectats
al switch.
El tràfic
d'aquesta ethernet ha de ser compartit ja que ha de ser una xarxa
repetida. Això vol dir que cada paquet ha de ser enviat a cada estació
connectada a la xarxa. És problema de la targeta de xarxa saber si el
paquet que el conocentrador envia es per a la seva estació
(acceptant-lo) o és per una altra (refusant-lo).
Ethernet
ha de permetre que solament un usuari envii paquets en un cert periode
de temps, es a dir, que dos usuaris no poden enviar dades a l'hora. Si
es dona el cas de petició d'ús de bus s'ha de generar una colisió. Quan
la xarxa es fa més densa, les collisions aumenten en nombre i el temps
d'accès a la xarxa s'incrementa, fet que impacta directament en les
prestacions dels usuaris i pot probocar alguns errors en la coordinació
de aplicacions. Per reduir aquest fet el que s'ha de tenir en compte:
Els ususaris de la xarxa
La cantitat de dades que es trasmeten per la xarxa
Una
solució a aquest problema és la segmentació, que es basa en dividir la
xarxa en diferents troços,més petits i més ràpids, units amb
commutadors (routers). Això fa descongestionar la xarxa saturada.Els
conmutadors examinen cada paquet, diuen a on ha d'anar i enviem el
paquet sol als ports on necessita anar.
NOTA:Els commutadors actuals aquest procès el poden fer a la velocitat del cable modificant-se per certs retards.
A
més a més el commutador ethernet també regenera el paquet ethernet per
complet. La regeneració i resincronització fa que a cada port del
commutador sigui tractat com un segment ethernet complet, capaç de
soportar tota la longitud del cablejat junt amb totes les restriccions
del repetidor. Això permet la extensió a major distància sense patir
restriccions significatives. També
s'ha de tenir en compte els paquets defectuosos en una trasmisió per la
xarxa. Els commutadors els detecta i els descarta en aquell moment i
els successius que se'l torni a trobar. Això provoca que els descart
afecti solament a un segment i provoca que no faci falta interrumpir la
activitat de tota la xarxa.
Per tant a l'hora de disenyar la xarxa s'ha de tenir en consideració:
El nombre d'usuaris de la xarxa.
La cantitat de dades que es trasmentran per la xarxa.
La segmentació.
La regeneració dels paquets defectuosos.
La resincronització dels ports del commutadors usats per a solucionar els problemes de les colisions de la xarxa.
No s'ha de fer cap consideració que s'han de fer segons la IP
si la xarxa funciona correctament. El que a nosaltres ens interessa es
veure la xarxa per a fora, es a dir, tot el cablejat, per més complicat
que sigui, de dins de la xarxa no ens interessa (en aquest sentit).
NOTA:
Suposo que les consideracions que he plasmat anteriorment a la
correcció són correctes però no tenen en compte la IP, es a dir, que
són d'un caracter més general.
FONTS:
http://www.consulintel.es/Html/Tutoriales/Lantronix/wp_velocidad.html
http://www.consulintel.es/html/Tutoriales/Lantronix/guia_et_p4.html
Índex
13. Col.lisionen els datagrames en una xarxa Ethernet?
Depèn de l'element que s'utilitzi per interconnexionar la xarxa. Si utilitzem un commutador (switch) no es produiran col·lisions dels datagrames ja que el switch té un bus intern per a cada parell de màquines connectades (varies màquines poden emetre a la vegada).
Si l'element
d'interconnexió és un concentrador (hub) es poden produir col·lisinos
ja que totes les màquines connectades al hub comparteixen un únic bus.
Si dues màquines emeten un datagrama al mateix instant de temps es
produirà una col·lisió.
Índex
14. Si IP ha d’utilitzar una xarxa ATM per sota, haurà de fer datagrames molt petits per ajustar-se a les cel.les de 53 bytes?
ATM té un capa d'aplicació
denominada AAL5, que es l'encargada d'ajustar el protocol IP sobre la
capa física d'ATM, per tant, no s'ha d'ajustar res, ja que ja es fa
mitjançant AAL5..
Índex
15. Les adreces d’origen i destinació dels datagrames (capa d’inter-xarxa) variaran al llarg del seu recorregut, o seran sempre les mateixes entre qualsevol parella de routers? Justifica la resposta.
En la capçalera dels
datagrames, hi ha dos camps específics en els que es posa la direcció
de l'origen i la direcció de destí, i no es pot modificar, ja que en
tot l'encaminament s'ha de saber cap a on es dirigeix el datagrama.
També te l'opció de saber d'on prové i, d'aquesta manera, tenir
l'opció, si es vol, d'avisar a l'emisor si hi ha hagut qualsevol
problema.
Índex